FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació lateral o biaix interior que presenten els brancals i el llindar d'un portal o d'una finestra perquè entri més claror o perquè les portes o les vidrieres obrin bé. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comprador i del venedor, etc., i que ha de signar qui rep la mercaderia o qui se'n fa càrrec. Paper blanc que es posa als balcons, a les portes, etc., per a indicar que una casa és per llogar o admet dispesers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra exterior de fortificació, davant la muralla, per a defensa dels valls i de les portes. Tronera, sagetera, etc., en les muralles. Ràfec o volada d'una teulada. Teuladeta que tenen algunes finestres per a protegir-les de la pluja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros pla i horitzontal en un terreny que fa pendent. En una escala, plataforma que hi ha, al cap d'un ram o sèrie d'esglaons, davant les portes dels pisos, als angles del buc de l'escala, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cotxe tancat, de quatre rodes, amb un o dos seients, i amb el cotxer situat a l'exterior. Departament anterior d'una diligència, d'un carruatge que té dos o més compartiments. Automòbil tancat, amb dos seients i dues portes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contacte. cola de fuster Substància adhesiva emprada en fusteria per a encolar peces de fusta, aplacar fulloles i encolar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc. Compost de diverses substàncies, sovint amilàcies i actualment sintètiques, que serveixen per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aresta viva que ressegueix la part inferior d'una cornisa, d'un ampit, d'una llinda, d'un ràfec o dels escopidors de les fulles de portes i finestres, per tal que els regalims d'aigua no segueixin façana avall o no s'introdueixin a l'interior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la brutícia, les taques, (d'una cosa), fer-la neta. Neteja't el cap, que el portes brut. Treure (d'una cosa) els elements estranys que l'alteren. Aquest gra, netegeu-lo millor. Netejar la contrada de malfactors. Els lladres han netejat el pis: s'ho han endut tot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del pany en què entra el pestell quan es tanca el pany. Orifici en què entra el pestell, fet al bastiment d'una porta i a costats, divisions, pilastres, travessers i mainells de qualsevol mena de moble que contingui portes i calaixos que es tanquen amb clau. [...]
L'expressió posar portes al camp serveix per indicar que algú tracta d'impedir el que no es pot evitar. Per exemple:
El que fan és posar portes al camp: no podran impedir que els clients busquin companyies que els tractin millor.
Posar fre a la circulació de la informació a les xarxes és [...]
