FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix deflexió. Placa deflectora. Bobines deflectores. Dispositiu que desvia un corrent de fluid. Finestreta que pot girar sobre un eix vertical, fixada a les portes del davant dels automòbils, que permet l'entrada de més o menys aire, segons la seva orientació. Cap dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amuntegar en remolins, moure formant remolins. El vent arremolinava la neu. Arremolinar-se la neu amb el vent. La gent s'arremolinava a les portes. Reunir (les ovelles) en un ramat. El ramat d'ovelles, donar voltes sobre si mateix, com un remolí. Deixar l'arrebossat (d'una paret) a punt d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es plau a posar-se pels racons, que cerca els racons. Per a posar en un racó. Moble raconer. Moble petit amb una o dues portes i sobrecòs de vitrina. Taula raconera. Prestatge de superfície triangular que es posa en un racó d'habitació o de dormitori per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament compost de flors i fullatge en forma d'arc que es posava a les portes dels temples, de les cases, etc., on se celebrava alguna festa. Ornament d'arquitectura que figura un fistó de flors, de fullatge. Retallat de la vora d'un vestit, d'un objecte qualsevol, en forma de dents corbes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura practicada en un mur o en una paret d'una ciutat, d'un edifici, d'una cambra, etc., des del soler fins a una altura convenient, per on es pot entrar i sortir. El llindar, els brancals d'una porta. La porta d'entrada d'un edifici. Les portes d'una ciutat. L'enemic era a les portes de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
paciència, ja! Expressió usada, sovint irònicament, per a indicar que ens fem càrrec del que ens diuen, que hi assentim. ja que Atès que. Ja que en portes, dona-me'n. ja que Perquè2 1. L'esmorzar és l'àpat més important, ja que és el que ens aporta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar (de fer alguna cosa). Ves-hi: t'ho mano. Va manar als criats que tanquessin les portes. El pare m'ha manat d'anar-hi. com Déu mana Degudament, com ha d'ésser. què mana? Què vol?, què desitja? Exercir una autoritat superior (sobre algú). Els pares manen els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matèria translúcida que es col·loca a les portes, a les finestres, etc., i que impedeix el pas de l'aire exterior però no el de la claror. Els nens han romput el vidre de la finestra d'un cop de pilota. Matèria sòlida amorfa formada pel refredament sobtat d'un magma, típica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin. Truquen: ves a veure qui hi ha. trucar a totes les portes Sol·licitar l'ajut de tots. Telefonar 1. Truca-li abans que sigui massa tard. trucar per telèfon Telefonar 1. Envidar, en el joc del truc, a qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar (davant una obertura), posar (en un pas) alguna cosa que l'intercepti. Tancar una porta, una finestra. Tancar un camí amb una barrera. Tancar a algú el camí dels honors. Tancar les portes als mals pensaments. La vidriera s'ha tancat de cop i s'han trencat dos vidres [...]
