FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un territori, una heretat, un camp, etc., ésser contigu a un altre. La dita feixa afronta a sol ixent amb el mas. Fer cara (a algú o a alguna cosa), resistir sense acovardir-se. Afrontar un enemic. Afrontar la mort. Afrontar els perills. Si feu això, caldrà que n'afronteu les [...]
Tant el verb afrontar com la locució fer front a tenen el significat de 'resistir, oposar-se, plantar cara'.
Per tant, es pot dir:
afrontar un enemic, els perills, l'adversitat, les contrarietats, les dificultats, els problemes, els riscos, les pressions...
fer front a un enemic, als perills, a [...]
v tr 1 [acarar] afrontar, enfrentar, poner frente a frente. 2 [fer cara] afrontar, arrostrar, hacer frente a. 3 [fer un afront] afrentar, baldonar, baldonear. v intr 4 [una heretat, etc] lindar, colindar, limitar. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Oposar front a front. acarar enfrontar encarar 2 Resistir a algú sense acovardir-se. plantar cara fer cara desafiar 3 Fer un afront. ofendre. 4 v. intr. Ésser contigu un territori a un altre. fronterejar confinar confrontar termenejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d'afrontar, algú. Fer escarn d'algú. Ho feu a escarn del seu germà. Allò que és objecte de burla. Ell és l'escarn de tothom. [...]