FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia que guia el moviment d'una altra en la generació d'una superfície o d'una corba. Línia o norma de caràcter general que serveix de guiatge en la conducta o en l'actuació d'algú o d'algun grup. Les directrius d'un partit polític. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar de merda. Les sabates s'emmerdaran si passeu pel corral. Induir (algú) a intervenir en algun negoci o afer intricat, perillós, complicat, etc. Enredar-se en un negoci o un afer intricat, perillós, etc. Hi estava d'acord però no es volia emmerdar en aquell afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, lliscar separant-se de l'indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc. M'he picat els dits amb el martell perquè el clau s'ha esquitllat. Passar per algun indret esquivant la vigilància d'algú, tractant de no ésser vist, etc. Ha aprofitat que badava per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'algun dels pobles de la branca septentrional dels semites que s'establiren a l'antiga Palestina. Israelita . Jueu 1 3 . Llengua semítica parlada pels hebreus. hebreu rabínic Hebreu postbíblic, del Talmud i d'altres textos religiosos dels primers segles de la nostra era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Junta de jutges que concorren a donar sentència. Tribunal d'un jutge sol. Terme de la jurisdicció d'un jutge. Lloc on es jutja. Circumscripció territorial i administrativa de l'illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa, que en algun cas persistí encara un segle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenda dels antics hebreus. Tenda mòbil que els israelites feien servir de santuari abans de la construcció del temple de Jerusalem. Cabana per a la festa jueva dels Tabernacles. Sagrari de l'altar. Baiard en què es porta la imatge d'algun sant o d'alguna santa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre, donar entrada (a algú), en algun lloc. L'Acadèmia ha admès dos nous membres. L'havien admès a la presència del rei. L'admeten a les festes que donen. Acceptar 2 1. Admetre una teoria, una hipòtesi. Consentir, sofrir. No admetre excuses. Això no admet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de la carena i les escues d'una barca. Estructura amb què es revesteix algun element d'una aeronau o d'un vehicle, especialment de les motocicletes, per millorar-ne les característiques aerodinàmiques. Relleix fet en terra en els passatges difícils perquè pugui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, tota ella cotonosa i d'un gris blanquinós, de fulles amplament lanceolades, oposades, i de flors llargament pedunculades, purpúries o, més rarament, blanques, molt vistoses, originària de l'Europa sud-oriental, algun cop [...]
