FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les vaques. Boví 1. Malaltia eruptiva d'origen víric, observada sobretot en les vaques, però també en el bestiar equí i en l'home. Limfa provinent d'algun animal afectat del vaccí i que, injectada en l'organisme humà, l'immunitza [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió o assemblea de persones cridades a deliberar sobre algun afer. Parlament, cambra dels diputats. Reunió de savis, estudiosos, professionals o polítics vinguts de diversos indrets per a discutir qüestions de llur especialitat. Congrés de Ciències Socials. Primer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En certes festes, cursa a peu o a cavall i altres jocs populars per a guanyar algun premi. El darrer dia de la festa major faran cossos. Cors¹. Solar o pati de forma rectangular i d'uns cinc metres d'amplada. Una casa d'un cos i mig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar, especialment amb una substància pastosa, viscosa, amb un tint. Els tonedors d'ovelles s'empastifen amb la suarda. En caure a terra, el pa i la carn rostida s'empastifaren. Ficar-se en algun assumpte tèrbol i sortir-ne malparat. No s'han empastifat amb els negocis que els altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sobra, que resta solt, que no fa joc, pel que fa a objectes que es compten, es venen, es disposen, etc., per dotzenes, grosses, etc., per paquets, manats, etc., per sèries, col·leccions, jocs, etc. Tenim dues dotzenes d'ous i tres ous escadussers. Tan sols resta algun artesà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestar (a algú) la satisfacció que sentim amb motiu d'algun esdeveniment feliç per a ell. El felicitem pel seu èxit. Desitjar felicitat (a algú). Felicitar la mare el dia del seu aniversari. Considerar-se plenament satisfet per alguna cosa. Ell ara es felicita d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A algú, saber-li greu d'haver fet o deixat de fer alguna cosa. Es penedí de totes les paraules que havia dit. Ara em penedeixo d'haver renyit amb ell. M'he penedit moltes vegades de no haver-ho fet. D'això que ara fas, te n'has de penedir algun dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sot ple d'aigua de la pluja o d'altra procedència. Saltava d'una llamborda a l'altra per evitar els tolls del carrer. Encara hi havia glaç en algun toll del camí. Indret profund d'un riu o d'una séquia on l'aigua és neta i té poc moviment. [...]
