FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspirar amb força l'aire pel nas. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor. Ensuma: no sents la flaire de la ginesta? Ensumar rapè. Sentir l'olor (d'alguna cosa), discernir amb l'olor. Els gossos lladren: ja han ensumat l'amo. Ja he ensumat que en tramen alguna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir que no (d'una cosa acordada). Van fer crides desnonant la processó. Donar comiat (a algú). L'amo de la casa ja ha desnonat els llogaters. Arraconar 2 1 . Ha moblat la casa amb tot de peces sobreres que ja havien desnonat. desnonar un metge un malalt Donar-lo per incurable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de totxana. Pedra o maons de què es fa un edifici. Una obra de fàbrica. Establiment on es fabrica alguna cosa. Fàbrica d'armes, de sabó, de paper, de draps, de teixits. Obrir, tancar, una fàbrica. L'amo, els treballadors, els obrers, d'una fàbrica. Conjunt de béns d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat d'un receptacle. Una pica d'una tinguda de 100 quartans. Extensió d'un camp. Un camp de 7 mujades de tinguda. Bestiar que té un pastor pel seu compte mesclat amb el ramat de l'amo que paga la pastura. Acció de tenir una junta, una reunió, etc. tinguda de llibres Art [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conforme a la veritat, a allò que realment és. Ells creien que llur religió era l'única veritable. Ell pot dir que mana i disposa; però el cert és que el veritable amo soc jo. No fingit, contrafet, pretès o mera imitació. Un topazi veritable. Ell és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està sota el domini absolut d'un amo, que no és de condició lliure. Entre els antics, els presoners de guerra esdevenien esclaus. Els esclaus de l'antiga Roma. Els esclaus negres. Comprar, vendre, rescatar, un esclau. Comerç, tràfic, d'esclaus. Que està [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta amb què dos animals, especialment bous, són junyits pels caps o bescolls a l'arada, al carro. Posar el jou. Subjecció que imposa un amo, un compromís, una passió, etc. En l'antiguitat romana, pica col·locada horitzontalment sobre dues piques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que carrega. Els carregadors del moll. Amo de la càrrega embarcada. Instrument, dispositiu o instal·lació que serveix per a carregar. Carregador de bateries. Pal que servia per a carregar els sacs d'olives, garrofes, etc., sobre els carros o sobre les haveries. Dispositiu de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que imprimeix. Amo d'una impremta. Obrer que treballa en una impremta. Perifèric d'un sistema informàtic que serveix per a imprimir dades en forma de caràcters gràfics. Impressora d'injecció. Impressora matricial. impressora d'agulles [o impressora de punts] Impressora en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sala d'una casa, d'un palau, d'una societat, etc., quan es vol significar la importància, l'espaiositat, el luxe i l'elegància amb què és parada. Saló de sessions. Sala o apartament on l'amo o la mestressa d'una casa rebia habitualment un grup de persones distingides en les [...]
