FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fills mentre són petits. L'amo mana els treballadors. Val més manar que ésser manat. Qui paga mana. al manar de A les ordres de, a la disposició de. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acollir amb afecte. Aquest gos té molt d'afecte al seu amo. Procés psíquic que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un aliment, fer tornar gras. El pa l'engreixa. És una menja que engreixa. La tranquil·litat l'engreixa. Les rialles l'engreixen. Fer tornar gras (un animal) mitjançant una alimentació adequada. Engreixem porcs. L'ull de l'amo engreixa el cavall. Fer semblar més gras [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marit. Un home fidel a la seva muller. Un amic fidel. Un gos fidel al seu amo. Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments. Verídic, exacte. Un testimoniatge fidel. Una traducció fidel. Cristià fidel. Congregació de fidels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la burgesia. Amo d'un establiment industrial o comercial que ocupa obrers. Persona acomodada que viu sense treballar. La vida del burgès: menjar, beure i no fer res. A l'alta edat mitjana, habitant d'un burg. A la baixa edat mitjana, habitant d'una vila o d'una ciutat. A partir del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que dirigeix la pesca des d'una embarcació. En l'antiguitat, persona de distinció respecte d'aquells qui es posaven sota la seva protecció. Amo que havia afranquit el seu esclau, però conservava encara alguns drets sobre ell. Protector, protectora. Sant, santa o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat. ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de donar-los a llur amo legítim. Desfer-se voluntàriament d'alguna cosa. Despullar-se del poder que tenia, de la seva autoritat. Extreure (d'un conjunt de documents, d'un llibre, d'un text, etc.) els documents que ens convé d'examinar, els passatges, les notícies, que ens convenen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de serf, subjecció a un amo. Dependència, especialment a una dominació estrangera. Reduir una potència un poble a la servitud. Dret en el predi d'altri que limita el domini d'aquest. servitud d'androna Servitud que recau en un forat fet en la paret pròpia per [...]
