FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casquet rígid, rodó, de quatre becs cap amunt usat pels eclesiàstics i, antigament, pels estudiants i els graduats. Timbre heràldic de vellut i erminis, propi d'autoritats civils, especialment jutges i magistrats. Folre d'una corona. Reticle 4. Boneter1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofici de canceller. Oficina al servei del canceller en la presidència del govern, en una ambaixada o en una delegació diplomàtica. Antigament, oficina dirigida per un canceller, encarregada d'expedir o de copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que escolta qui parla, perora, canta, etc. Persona que, sense ésser alumne matriculat a una classe, hi assisteix. Antigament, persona revestida d'autoritat per a oir l'exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells. Oïdor de comptes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prunera d'una mena sovint arbustiva i espinosa, amb els branquillons densament pubescents i les flors d'un blanc pur, cultivada, sobretot antigament, i algun cop naturalitzada, el fruit de la qual és el prunyó (Prunus domestica ssp. insititia). [...]
