FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sostenen el basament d'un castell humà. agafar la pinya Embriagar-se. Cop, especialment cop de puny. Templàs. Massa esponjosa d'or o d'argent que resta després d'evaporar el mercuri amb què s'havia amalgamat l'or o l'argent. Nus fet al cap d'una corda teixint els seus blens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça tubular sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, de vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l'agulla, generalment amb pics o sotets a la superfície per a evitar que l'agulla rellisqui. Un didal de vori. Un didal d'argent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cama fina. Faccions fines. D'una puresa extrema. Or fi. Argent fi. De tota bondat, triadíssim. Perles fines. Elaborat amb una cura extrema. Cristalleria fina. Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça que tanca per la part superior una capsa, una caixa, etc., a la qual va generalment unida per mitjà d'una o més frontisses, cintes, bandes flexibles. Un gran vas de cristall amb tapa d'argent. Les dues tapes d'un rellotge de butxaca. Coberta 2. Les dues tapes d'un llibre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
natiu Metall que es presenta en estat pur en la naturalesa. metall preciós [o metall noble] Metall emprat en joieria, com ara l'or, l'argent o el platí. metalls alcalinoterris Grup d'elements químics que comprèn el calci, l'estronci, el bari i el radi. metalls alcalins Grup [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de metall o d'una altra matèria resistent, en forma de cèrcol, que s'aplica a un objecte envoltant-lo o cenyint-lo. Petit cèrcol d'or, argent, etc., llis o llavorat, adornat o no amb pedres precioses, que hom porta al dit. Anell de prometatge. Anell episcopal. anell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas de beure amb peu. Una copa de cristall. Una copa d'argent. Omplir una copa. Buidar una copa. Líquid que cap en una copa. Beure una copa de vi. Trofeu en forma de copa ornamental, generalment fet d'un metall noble, que s'atorga al vencedor d'una competició o d'un concurs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de compte de valor de dotze diners. Moneda encunyada a diferents èpoques, de diversos valors i metalls. cinc sous Moneda d'argent de Catalunya que valia la meitat de 5 rals. sou d'Eivissa Moneda d'aram amb valor de 6 doblers. sou d'or Sòlid¹. sou de Perpinyà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
injúries. Parament de taula que correspon a cadascun dels comensals en un àpat. Poseu coberts per a deu persones. Comensal 1.Un àpat de deu coberts. Joc de cullera, forquilla i ganivet. Ha comprat una dotzena de coberts d'argent. Menjar per a una persona que una fonda, restaurant, etc [...]
