FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concedir, atribuir en virtut de la pròpia autoritat. Conferir a algú un títol, un dret, un privilegi. Posar de costat (textos) per comparar-los. Conferir dos manuscrits entre ells. [escrit abreujadament cf.] conferiu Expressió que indica que un passatge pot ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a demanar un ajut, una informació a algú. Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d'un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic. Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a certs límits o termes. Cap límit no circumscrivia l'autoritat d'aquell tsar. L'acusació se circumscriu a uns conceptes calumniosos. Us heu de circumscriure a obeir les seves ordres. En mat., traçar (una figura) que envolti una altra figura tocant-la en el major [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rama dreta, prima i llarga, neta de fulles, emprada com a bastó, mànec de xurriaques, etc. Una vara de freixe. El carreter va pegar al seu animal amb la vara. Bastó usat com a insígnia d'autoritat. La vara d'un alcalde, d'un tinent alcalde. Càrrec del qual és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imperar. L'imperi de la voluntat en les accions humanes. L'imperi de la llei. Neptú té l'imperi del mar. Autoritat sobirana d'un monarca que porta el títol d'emperador. L'imperi de Napoleó. Estat sotmès a aquesta autoritat. L'Imperi romà. L'Imperi d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar (a alguna cosa que hom posseeix). Ha abdicat la seva autoritat. No podem fer que aquesta gent abdiqui els seus drets. Abdicar el poder. L'obligaren a abdicar la corona i l'imperi. Persones que han abdicat la pròpia llengua. Abdicar el seu llinatge. Abdicar les creences, les opinions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de comparèixer en justícia, davant de notari, en un parlament, etc. Citació per la qual un jutge o un superior mana a algú de comparèixer. Obligació de tota persona, citada en forma per l'autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l'hora indicats per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'emanar; l'efecte. Les olors són emanacions de certs cossos. Una atmosfera infectada d'emanacions pútrides. Emanacions perilloses per a la salut. Teoria de l'emanació de Newton. L'autoritat de l'Església és una emanació del poder de Déu. Procés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar la deguda forma (a una cosa). Presentar en un registre o davant un jutge (un imprès degudament emplenat). Formalitzar una denúncia a l'autoritat judicial competent. Revestir (alguna cosa) dels requisits legals. Precisar (un càrrec, una oposició, etc.). Posar-se seriós [...]
