FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bany de vapor molt calent que s'alterna amb dutxes o immersions en aigua freda. Habitació equipada per a prendre saunes. Establiment on es prenen saunes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pastís de llet, ous i sucre que es posa al bany maria dins un motlle, perquè es prengui. Menja diversa presentada en forma de flam. Flam d'arròs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roba de llit, de bany o de taula. Lloc on es guarda aquesta roba. Roba interior. Botiga on es ven roba interior. Ofici de llencer. Botiga de llenços. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Producte en forma de grànuls, dels quals, dissolts en aigua, s'obté el bany de noguera, per a tenyir la fusta de color de noguera abans d'envernissar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça feta de llates trenades d'espart o de jute, de joncs, de palla, etc., destinada principalment a cobrir el paviment de les habitacions. L'estora de l'entrada, del bany. Catifa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància semisòlida, elàstica i d'aspecte transparent. Brou de carn o peix solidificat per refredament. Col·loide nitrogenat constituït per una mescla de proteïnes, obtingut del col·lagen animal. Emulsió o bany de gelatinobromur d'una pel·lícula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recobrir superficialment (un cristall semiconductor) amb una capa de material aïllant resistent als agents exteriors. Submergir (el ferro o altres metalls oxidables) en un bany d'un àcid oxidant per tal de fer-los inatacables pels medis corrosius. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (una cosa) sigui menys forta, menys intensa. La marinada ha temperat l'ardor de l'aire. Temperar la fredor d'un bany afegint-hi aigua calenta. Temperar el rigor de la justícia. Acomodar-se. Temperar-se a les circumstàncies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullena de les plantes, provinent de la rosada, la pluja, les boires, etc. La boira ha deixat tan bella aigualera que no es pot entrar al bosc sense prendre un bany. No veremarem fins que s'haurà eixugat l'aigualera. [...]
