FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de girar o de girar-se; l'efecte. Donar girada a la truita en la paella. Ja no és dels nostres: ha fet una girada. girada de peu Torçada de peu. Punt d'un camí o d'un carrer estrets on, eixamplant-se aquest, els vehicles poden fer girada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les criatures, dels infants, d'una casa. Explicava contes a la mainada de la seva germana. Conjunt de criatures, d'infants. La mainada saltava pel carrer al so dels timbals. Criatura 2 1. Té dues mainades. Antigament, companyia de gent d'armes al servei d'un senyor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sot ple d'aigua de la pluja o d'altra procedència. Saltava d'una llamborda a l'altra per evitar els tolls del carrer. Encara hi havia glaç en algun toll del camí. Indret profund d'un riu o d'una séquia on l'aigua és neta i té poc moviment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps que transcorre des de trenc d'alba fins a la sortida del sol. Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent les noies, a la matinada i àdhuc a la nit. albada general Passeig de colles fent música pels carrers. mitja albada Esquellotada. Alba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posat de través, transversalment. Planteu un parell d'estaques i claveu-hi una fusta travessera. Un carrer travesser. En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix. Fusta que es posa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita quantitat d'un líquid o d'una substància semilíquida que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, en colpejar-la, etc. El carrer és ple de sots: quan passarà algun cotxe, cal evitar els esquitxos. Omplir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. No poder-se aguantar la rialla. Les rialles que feien se sentien del carrer estant. Va comparèixer amb la rialla a la boca. Ara tot són rialles; però ja vindrà que no riureu. De les rialles venen les ploralles. fer la mitja rialla Somriure1 1. rialla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc en què els participants, corrent a cavall, intenten d'enfilar amb una llança, una canya, etc., una anella penjada. Joc de carrer en què els participants, passant corrent, intenten de pescar amb un bastó proveït d'una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia segons la qual cal fer una alineació. Encara no han marcat el nou alineament del carrer. Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d'altres estats o a les decidides per organismes econòmics internacionals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de veïns d'un poble, d'un barri, d'un carrer. Conjunt de les persones que viuen prop d'on hom viu. Grup de cases de camp o d'altres habitatges units o relativament propers entre ells que constitueix un petit nucli de població. Subdivisió administrativa de la parròquia [...]
