FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
claus al pany. No té gana: ha deixat tot el menjar. No tinc set: he deixat tot el vi. Els nens, els he deixats amb l'àvia. Bé, jo us deixo: he d'anar a agafar el tren. Em van deixar al carrer. Els deixaren per morts. Oblidar 1 3. He quedat moll com un ànec perquè m'he deixat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moviment d'un carrer. Allò que dona animació, vivacitat, a una obra d'art, a una representació teatral, etc. Efecte de la combinació de les línies, de la llum i de l'ombra. Grau de velocitat amb què una frase musical ha d'ésser executada. Part d'una obra musical [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bo per a tirar al carrer [o ésser bo per al drapaire] Una cosa, no servir per a res, ésser bona per a llençar. Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, denota que és fàcil, que és còmode, de dur a terme l'acció indicada per aquell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comprens tu? —Jo no hi caic. M'ha saludat un jove pel carrer i no caic en qui pot ser. Esdevenir fortuïtament, per atzar. Li ha caigut el segon premi a la rifa. La conversa ha caigut sobre els perills de la seva professió. Ensopegar-se a esdevenir en tal temps, a trobar-se en tal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, el vent. Hi ha un pas estret, difícil. Un mal pas. Un pas a nivell. Fer pas a algú. Obrir el pas. Pas lliure. El pas de les Termòpiles. El pas de Calais. pas de vianants [o pas zebra] Indret senyalitzat per on es travessa un carrer o una carretera. Encreuament de dues línies [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. tirar-se pedres a la pròpia teulada [o tirar-se terra als ulls] Un mateix, perjudicar-se. tirar-s'ho tot a l'esquena No amoïnar-se per res. Llançar-se 3. Va tirar-se al riu. Tirar-se al coll de la seva mare. Tirar-se als peus d'algú. tirar-se al carrer Sortir per a una revolta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metro des del carrer. boca del cor [o boca de l'estómac] Epigastri. boca del formiguer Obertura per on s'hi cala foc. boca del port Entrada del port. Marc d'una alcova, d'un escenari, etc. Extremitat d'una màniga o d'un cuixot, sovint guarnida amb un punt, una gira, etc. Part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual, s'esdevé alguna cosa. Em vaig absentar per tres setmanes. L'he llogat per un any. Pel gener hi fa més fred que pel desembre. Pel maig, cada dia un raig. La part o les parts d'un indret on és o s'esdevé alguna cosa; al voltant de, pels volts de. Viu per aquest carrer. El [...]
La denominació catalana adequada per referir-se a cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc., és illa o bé illa de cases. Per exemple:
El carrer que busqueu és a la pròxima illa / illa de cases.
La forma mansana (o mançana) no és admissible en català.
[...]
