FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'oblidar. L'oblit de les injúries rebudes. L'oblit dels seus deures. Ha estat un oblit lamentable. Caure una cosa en l'oblit. Posar en oblit una cosa. Jaure una cosa en l'oblit. Deixar una cosa en l'oblit. Treure, sostreure, una cosa de l'oblit. Pèrdua temporal o permanent de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció de baix a dalt, d'un lloc a un altre de més alt. El globus tardarà a caure: encara va amunt. El teu estel ha arribat molt amunt, més amunt que el meu. Tal casa està situada més amunt que tal altra. Pot posposar-se a un substantiu. La formiga se t'enfila [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl que surt a la pell del crani de l'espècie humana. Cabells negres, rossos, castanys, blancs. Cabells llargs, curts. Cabells esbullats. Cabells a lloure. Néixer els cabells. Caure els cabells. Pentinar, arrissar, tallar, els cabells. El gruix d'un cabell. Conjunt dels cabells [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar sentiment, saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió. voler i doler V. voler¹. Sentir aflicció, dolor. Es dol molt dels renys. Des que va caure es dol molt dels ronyons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pedres, trossos de ferro, sorra, etc., que es posen al fons de la nau, per donar-li una major estabilitat. Sacs de sorra que els tripulants dels globus aerostàtics s'emportaven i deixaven caure a mesura que volien enlairar-se. Allò que dona estabilitat al caràcter, a la conducta, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caixa en forma de tronc de piràmide o de con invertits que funciona com un embut deixant caure per la seva obertura inferior els materials que s'hi tiren per la superior, la qual serveix per a alimentar un aparell triturador, classificador, un forn, etc. Peça de fusta o ferro que, unida a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar a la sorra. Les monedes que li han caigut jugant a la platja se li han ensorrat i no les troba. El carro es va ensorrar fins als botons de les rodes. Fer caure (un edifici). L'explosió va ensorrar dues cases. Amb els aiguats s'ha ensorrat la teulada de l'edifici. Abatre 5. Ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, que es col·loca dins la llançadora. En adob., barrot de punta arrodonida fixat a l'interior del bombo que, juntament amb altres, serveix per a moure les pells, aixecant-les i deixant-les caure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l'aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Militar sense graduació. Oficials i soldats barrejats. La ciutat està plena de soldats. Soldats de peu, de cavall. Soldats de la llibertat. caure soldat Tocar-li a un en sort d'ésser soldat. fer el soldat Fer el servei militar. soldat desconegut Combatent no identificat mort en el [...]
