FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pujar enlaire (alguna cosa) estirant la corda de la qual penja. Hissar una vela. Hissar bandera. Em vaig lligar a la corda i em vaig hissar jo mateix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda, cadena, que penja fixada pels seus dos caps a una biga, a un travesser, etc., a la qual hom afegeix sovint un seient, a propòsit per a gronxar-s'hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit estri de vori, de banya, de metall o d'altres materials, amb què es polsen les cordes d'alguns instruments de corda, com ara la guitarra, el llaüt, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enrotllar (al voltant d'un pal, d'un rem, etc.), una corda, un cordill, etc., formant diferents espires i de manera que en tapi un tros a tall de faixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb una corda. Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda. Traca penjada de banda a banda d'una plaça o d'un carrer. La cordada és el plat fort de les festes majors. Conjunt de persones o d'animals lligats a una corda. Una cordada de presos. Menava una cordada de muls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de corda o tira de cuir que forma part d'unes xurriaques, fixada a un dels caps de la vara o al mànec. Corda que es passa per damunt dels àrguens, per subjectar la càrrega, especialment palla, que s'hi tragina. Corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi. [...]
