FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un funicle, a un cordó. Que funciona mitjançant una corda. Que depèn de la tensió d'una corda. Corba funicular. Polígon funicular. Ferrocarril apte per a remuntar forts pendents que rep la tracció mitjançant un cable accionat per una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda gruixuda d'espart. Tros de corda que serveix de metxa, d'atxa de vent. rest d'alls [o rest de cebes] Conjunt d'alls o de cebes format trenant-ne les fulles. Filera de coses posades o formades l'una al costat de l'altra. Un rest de butaques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar (alguna cosa) amb cordes, cables, cadenes, etc. Subjectar (la nau) amb les amarres. Lligar (una persona). L'ha deixat amarrat amb dos grillons. Lligar, fer ferm, assegurar, (un cap de corda, un cable, una cadena). La nau, ésser subjectada, fermada. On amarra, la barca del teu pare? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal que resta en una roba, un paper, etc., que, estant plegat, ha estat sotmès a una pressió. Senyal anàleg a la pell. Solc que deixa en una cosa una corda, un filferro, etc., que l'ha estreta o hi ha fregat. sec de la cama Canyella2 1. [...]