FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de roba de color diferent que es posava com a adorn als vestits. Una gonella de grana amb trepes de vellut negre. Làmina de zinc, cartó, etc., rígida, perforada adequadament, que s'empra per a fer marques de pintura en una superfície. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llista o via que presenta alguna cosa. Llista de fils de color diferent dins una mateixa faixa, en l'ordissatge. Peça ordida i disposada a tall de corda, tal com surt dels ordidors a mà, a punt d'ésser enrotllada damunt un plegador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt gran o gros. Un escàndol majúscul. Lletra d'escriptura o d'impremta més gran i sovint de forma diferent que l'ordinària corresponent o minúscula. Escriu la lletra inicial del nom amb una majúscula i la resta amb minúscules. Lletra majúscula. Alfabet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que correspon a alguna cosa, que es correspon amb alguna cosa. En dos triangles semblants, els angles corresponents són iguals i els costats corresponents són proporcionals. Cadascú estava al seu lloc corresponent. Representant d'una acadèmia en una localitat diferent d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Origen, filiació, d'un mot. Cercar l'etimologia de bellugar. Branca de la filologia que estudia les etimologies dels mots i llur evolució formal i semàntica. etimologia popular Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d'origen diferent però que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servir-se dels rems per a fer avançar una embarcació en l'aigua. Els fils d'un ordit en un teler, trobar-se mancats de paral·lelisme pel fet que en el plegador ocupen una amplària diferent de la que tenen en la pua. Les pues, vibrar en la berguedana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és originari d'un territori al qual ha accedit recentment, sovint per l'acció humana. Animals, vegetals, al·lòctons. Que es troba en un lloc diferent d'aquell on s'ha format, s'aplica a la formació o a la unitat geològica transportada per un procés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser diferent d'una altra. La seva teoria discrepa de la nostra. Aquestes dues teories discrepen totalment. Dissentir, no avenir-se amb algú en el parer, en l'opinió, etc. En temes d'ecologia, ell discrepa de mi. Ja sé que discrepem pel que fa al viatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que resulta de l'encreuament d'individus d'espècies distintes. El mul és un animal híbrid. Aquest gos és híbrid, no és de cap raça. Blat de moro híbrid. Format per elements de diferent origen. Fa composicions musicals híbrides, de ressonàncies [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espècie d'un element químic de les que tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons i es comporten químicament d'una manera idèntica o molt semblant. isòtop estable Isòtop que no és radioactiu. isòtop radioactiu Isòtop que [...]
