FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En jur., persona que fa una demanda. Persona jurídica, singular o col·lectiva, que atorga un document. actor social Individu, grup o institució que es troba a l'origen d'una acció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pregàries que es fan processionalment determinats dies de l'any. Fórmula en què el rogatori testifica d'haver escrit un document a petició d'un altre i en la seva presència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol. Una acta de naixement. Una acta notarial. El llibre d'actes. Prendre acta d'una cosa. Les actes d'un congrés. acta electoral Document en què es fan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de denunciar; l'efecte. Fer una denúncia. Document en què es deixa constància d'un fet sancionable, que serveix per a notificar-ho a l'autor del fet i a l'autoritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir ésser real, sia material o espiritual. Des que el món existeix. Aquest document que dieu haver trobat, no existeix. Deixar d'existir. Haver-hi. Existeix una estreta relació entre forma i contingut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de datar; l'efecte. Fórmula al final o al començament del text d'un document en què consta la data. Fixació de la data d'origen d'una mostra arqueològica o geològica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té realment l'origen o el caràcter que afecta tenir, que és ver. La genuïna representació dels estudiants. L'exemple més genuí de la música romàntica. En diplomàtica, autèntic. Un document genuí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ús d'armes de foc. permís de circulació Document oficial que acredita que un vehicle de motor té dret a circular per les vies públiques. permís de conduir Document oficial que acredita que una persona està autoritzada per a conduir un vehicle motoritzat del tipus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'una cosa. Els costats són negres, i el sobre, blanc. El sobre d'una taula, d'un armari. El sobre del cap. Coberta o bossa de paper per a posar-hi dintre una carta o un altre document, en què se sol escriure el nom i l'adreça del destinatari. sobre amb finestreta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Règim de sobirania compartida per dos consenyors. Document que estableix el règim de pariatge. Antigament, organització en defensa de les ciutats i de les viles del litoral encarregada de netejar de corsaris les mars catalanes. [...]
