FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de ferro acabada en punta que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc exacte on cal fer un forat. Eina de tipògraf en forma de punxó que té gravades en relleu les parts interiors d'una lletra o un motiu, emprada per a marcar el punxó. Punxó per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tall pregon fet en una planta, en un objecte, amb una destral o qualsevol altra eina tallant. Tall fet en forma de falca en la secció per on es tallarà l'arbre, que permet dirigir-ne la caiguda. Tall parcial i ample fet al cantell d'una peça, generalment perquè hi encaixi una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de la màquina jacquard on hi ha les tiretes de ferro que aixequen els ganxos que han de pujar en cada passada. Eina que consisteix en una barra de ferro amb una osca en un extrem, emprada per a torçar filferros, barres metàl·liques, etc. Rodeta amb mànec, armada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tascó o cisell fort que hom fixa en un forat de l'enclusa i serveix per a tallar peces de ferro a cops de maça o de martell. Eina de ferrer, semblant a un martell amb mànec llarg, amb el ferro en forma de tascó, que serveix per a tallar barres de ferro aplicant-hi el tall i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llançant la baldufa contra el sòl. Persona molt baixa. Cos que gira recolzat únicament en un punt. Part d'un eix giratori que recolza en el dau. Fer adobar el dau i la baldufa de la sínia. Eina per a foradar usada pels marqueters per a fer petits forats a la fusta per tal d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de ferro acerat amb caragol en la part inferior o punta i un mànec encreuat a l'altre cap, que serveix per a foradar fusta, metall, pedra i altres materials. Barra de ferro amb tall acerat en una punta que serveix per a perforar la pedra, especialment la que forma part de la barrinadora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part adaptada a una eina, a un instrument, per on s'agafa en servir-se'n. El mànec d'una destral, d'un ganivet, d'un paraigua. El mànec d'una escombra, d'una pala, d'una aixada. El mànec d'una paella. ara li fan el mànec Expressió que significa que hom dubta d'una cosa que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal llarg ferrat per un cap com l'usat pels raiers, els pescadors, etc., per a evitar de topar amb les ribes o amb altres embarcacions. Instrument de ferro en forma de pala amb què els ferradors rebaixen i igualen les peüngles dels cavalls, dels muls, etc. Eina d'escloper, consistent en [...]
