FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ultrapassar en poder, alçària, etc. Ell sobergueja els altres en enginy. Una torre que sobergueja totes les del voltant. Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de susceptible. La susceptibilitat d'un òrgan. Ferir la susceptibilitat d'algú. susceptibilitat magnètica Relació entre la imantació d'un cos i la inducció magnètica que actua sobre ell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar el cos, ajupir-se, especialment en actitud de submissió. El gos, així que el renyo, s'agemoleix. Humiliar-se. Ell voldria que jo m'agemolís, i jo no el necessito per res. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de depravar o de depravar-se; l'efecte. Ell és el responsable de la depravació d'aquest noi. La depravació dels costums. La depravació d'aquell poble. La depravació del gust. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No grat. Un sabor ingrat. Una veu ingrata. Una fisonomia ingrata. Deixà d'ell un record ben ingrat. Que no compensa l'esforç que s'hi posa. Una tasca ingrata. Malagraït. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de projectiu. Fet d'ésser una figura derivable d'una altra per projecció. Transformació del pla projectiu o de l'espai projectiu en ell mateix que aplica rectes en rectes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avisar, assabentar, (algú) d'alguna cosa que li convé saber. El vaig advertir del perill que corria. Fer saber a algú (alguna cosa). Li vaig advertir el perill que corria. Ja va advertir-m'ho. Parar esment (en alguna cosa), adonar-se (d'alguna cosa). Ell no ha advertit les belleses d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valor que, en una sèrie de dades numèriques, té un tant per cent enter, entre u i noranta-nou, de dades menors o iguals que ell. El tercer centil és el valor que té un tres per cent de dades inferiors o iguals a ell. Grup de dades compreses entre cada dos d'aquests valors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Agafar un bastó pel mig. Partir una barra pel mig. Érem al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig. treure del mig Apartar, allunyar, algú o alguna cosa [...]
