med v tr 1 [empatxar] empachar. v pron 2 empacharse.  [...]

v tr 1 [indigestar] empatxar. 2 fig [ocultar] amagar. 3 [estorbar] empatxar. v pron 4 [indigestión] empatxar-se. 5 [turbarse] donar-se vergonya, torbar-se, empegueir-se.  [...]

v tr i pron → empatxar  [...]

v tr 1 [causar ahíto] empatxar, enfitar. 2 [poner hitos] amollonar, fitar. Ahitar una propiedad, amollonar una propietat. v intr 3 [ahitarse] empatxar-se pron. v pron 4 [indigestarse] empatxar-se, enfitar-se. El niño se ahitó de dulces, el nen s'enfità de dolços. 5 [hartarse] afartar-se, atipar-se.  [...]

v tr 1 [con exceso de cebada] empatxar [d'ordi]. v pron 2 empatxar-se [d'ordi].  [...]

empatxar. Ant. Desempapatxar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

] renyar, reprendre. 6 amer [causar indigestión] empatxar, enfitar. v intr 7 [un animal] potollar, potejar. 8 fam [impacientarse, irritarse] picar de peus, espeternegar. 9 fig i fam debatre's pron. 10 fig i fam rodar [d'un lloc a l'altre tot fent gestions o tràmits]. 11 amer [caballo] reguitnar, tirar [...]

v. tr. obstar(v. intr.), fer obstacle. Això no obstà perquè ho fes. dificultar(->) obviar, posar obstacle a una cosa que hom tem. empatxar eriçar de dificultats (o d'obstacles) encallar, privar, un obstacle, d'anar endavant un vehicle i, fig., un afer. empallegar entrebancar [...]

temps. encallar, impedir d'avançar a un vehicle, i fig. un afer, etc. contenir, impedir que una cosa vagi més enllà. paralitzar(fig.), impedir el moviment o l'activitat d'una cosa o d'una persona. empatxar. Aquestes dificultats no l'empatxaven de dedicar-se al seu treball professional. destorbar [...]