FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia de les plantes produïda per alguns gèneres de fongs oomicets peronosporals, caracteritzada per l'aparició d'un borrissol blanquinós a les parts afectades. Míldiu de la vinya. Míldiu de l'enciam. Míldiu del tabac. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plat de forma ovalada, oblonga, generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula. Menjar o altra cosa que es posa en una plata. Una plata d'enciam. Una plata de crema. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan laminar generalment de creixement limitat, ordinàriament verd, que neix lateralment de la tija d'una planta i és característic de l'esporòfit de les plantes superiors. Un arbre cobert de fulles. Una fulla de morera. Una fulla de col, d'enciam. Una fulla acicular [...]
Amanida elaborada amb hortalisses fresques, generalment tomàquet, enciam, cogombre i ceba, i amb trossos de pa de pita torrats o fregits, que es condimenta amb oli d'oliva, suc de llimona o vinagre, menta i julivert, típica del Pròxim Orient. [...]
vocal i consonant o entre consonant i vocal es pot trobar:
s: dansa, entotsolat, festa, gespa, molsa, tsar, etc.
ss en mots començats per sots- i trans-: sotssecretari, transsiberià, etc.
c davant de e, i: enciam, sincer; Marcel, Mercè, etc.
ç davant de a, o, u: cançó, força, forçut, llençol [...]