FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que creix, que va augmentant per graus. Se sentia un soroll creixent. Un entusiasme creixent. Lluna creixent. Interval de temps que s'escola entre la lluna nova i la lluna plena. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides cap al flanc destre de l'escut. Augment, especialment del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura emblemàtica amb una sentència concisa que l'explica, usada especialment en heràldica per a denotar el designi de la persona que l'adopta. La divisa és sota l'escut. La nostra divisa és «Avant i fora». Senyal exterior per a distingir. Els jugadors anglesos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Seguit de de i d'un substantiu abstracte, quantitat incalculable. Un abisme de penes. Un abisme d'ignorància. Infern 1 i 2 1. En heràld., punt o part central de l'escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que porta una càrrega a sota o unida. Que té el terç inferior d'un esmalt diferent de la resta i diferent del camper, s'aplica al cap d'un escut. Diesi. Cal tenir en compte el nombre de sostinguts. So representat per un sostingut. Afectat per un sostingut, s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mà dreta. La imatge té el bàcul a la destra i l'església a la sinistra. a destra i a sinistra Sense discreció ni mirament. En heràld., situat a l'esquerra de qui mira. El flanc destre de l'escut. Hàbil, expert, en un art, un ofici, etc. Destre en les armes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la divisió de l'escut heràldic per dues diagonals que sortint dels flancs o de la meitat de dues vores juxtaposades es reuneixen prop de la meitat del flanc oposat o prop de l'angle oposat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mà esquerra. La imatge té el bàcul a la destra i l'església a la sinistra. a destra i a sinistra V. destre². En heràld., situat a la dreta de qui mira. El flanc sinistre de l'escut. Que presagia una desgràcia. Un auguri sinistre. Funest. Que causa cert [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acompanyament que es col·loca sobre l'escut d'armes. Això serà eternament per a vós un timbre de glòria. Marca estampada amb un segell, especialment la que, en el paper on s'estenen certs documents, estampa l'Estat o una altra institució pública, indicant la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conjunt Família de subconjunts d'un conjunt donat tal que dos subconjunts qualssevol de la família tenen intersecció buida i la reunió de tots els subconjunts de la família és el conjunt donat. En heràld., resultat de dividir el camper de l'escut amb una única [...]
