FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les mimosàcies, les papilionàcies o les cesalpiniàcies, sovint cultivat als jardins. Robínia 1 1 . acàcia de flor groga Tipuana. acàcia de fusta negra Arbre de la família de les mimosàcies, originari d'Austràlia, la fusta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli del gènere Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulles oposades, pinnaticompostes, i fruit en sàmara. freixe de flor Freixe de flors amb corol·la blanca, propi dels boscos submediterranis, que pot ésser sagnat per obtenir-ne una substància [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les papilionàcies, de tiges verdes, fulles petites, fugaces, flors grogues, grosses i molt oloroses, i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies (Spartium junceum). Flor de la ginesta. Gódua. ginesta blanca Ginestó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
unides al fruit per un llarg filament, cultivat com a ornamental. Magnòlia perennifòlia, de fulles coriàcies i lluents, flors blanques, molt grosses i oloroses, i llavors vermelles, originària d'Amèrica del Nord i sovint plantada com a ornamental (Magnolia grandiflora). Flor de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte per les emanacions de certs cossos. Fer olor una flor. Partícules emanades d'un cos que afecten agradablement o desagradablement l'òrgan de l'olfacte. L'olor de les flors. Sentir una olor. fer olor de Ésser sospitós d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament en forma de flor. Corona de florons. Adorn pintat o esculpit posat al centre d'un sostre o en un altre lloc semblant. Fet, mèrit, títol, etc., que dona esplendor a algú o a alguna cosa. Era el més bell floró de la seva corona, una de les seves més belles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de muntanya [o prunel·la de flor gran] Prunel·la de fulles ovades i flors força grosses d'un blau violaci, que es fa a les pastures i als matollars i boscos clars, especialment a muntanya (Prunella grandiflora). prunel·la vulgar Prunel·la de fulles inferiors clarament en [...]
