Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 165

11. esconillar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir de por. En sentir la policia, els lladres s'esconillaren carrer enllà. [...]
12. remolejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir d'una feina, del compliment d'una obligació, etc., amb dilacions, fent l'orni. [...]
13. aquissar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atiar (els gossos) a envestir algú. Quan li aquissaren els gossos, el pobre xicot va fugir corrents. [...]
14. hègira
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Era islàmica, que comença l'any 622 dC, data en què Mahoma va fugir de la Meca. [...]
15. conjurat conjurada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que forma part d'una conjuració. Els conjurats de Catilina. Dos dels conjurats foren presos: els altres pogueren fugir. [...]
16. xisclar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer xiscles. Davant del perill, les criatures van fugir xisclant. Si haguessis sentit com xisclava quan li curaven la ferida! [...]
17. crema 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cremar o de cremar-se. Han prohibit la crema de rostolls. La crema de les falles. Fugir de la crema. [...]
18. espantar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. matar². Fer fugir. Espantava les mosques amb un drap. Un animal, fugir davant d'amenaces o moviments bruscos. Si el cavall s'espanta l'haurem d'empaitar.  [...]
19. desbandada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desbandar-se; l'efecte. a la desbandada D'una manera desordenada, tirant cadascú per un costat diferent. Fugir a la desbandada. En sentir els trets, la multitud va córrer a la desbandada. [...]
20. entotsolar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir del tracte o companyia de la gent. Mentre els companys jugaven, ell s'entotsolava en un racó. Abstreure's, tancar-se en el propi jo. S'entotsolava en el record del fill mort. [...]
Pàgines  2 / 17 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>