FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partida de soldats o de gent armada, poc nombrosa, que ronda per mantenir l'ordre i la seguretat d'una ciutat, d'una plaça, d'un campament. Grup reduït de vaixells o d'avions destinats a missions de vigilància. Servei prestat per una patrulla. Fer la patrulla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viva inquietud a propòsit d'un esdeveniment futur o incert. Era gran l'ansietat de la gent per saber qui guanyaria. En med., estat d'intranquil·litat i d'agitació amb sensació d'opressió al cor. Ansietat precordial. Pertorbació psíquica caracteritzada per un estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de líquid o de fum que omple la boca, especialment en ésser llançat de la boca. D'un líquid, fum, vapor, etc., que surt intermitentment per un orifici o pas estret, porció que surt d'un cop. La gent sortia a glopades. Xàfec 1. Bufada de vent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les criatures, dels infants, d'una casa. Explicava contes a la mainada de la seva germana. Conjunt de criatures, d'infants. La mainada saltava pel carrer al so dels timbals. Criatura 2 1. Té dues mainades. Antigament, companyia de gent d'armes al servei d'un senyor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir amb reble (un buit). Omplir atapeïdament. La gent reblia l'establiment de gom a gom. L'indret s'ha reblert de vegetació. Una vall, un llac, un pantà, una presa o un port, omplir-se dels materials resultants de l'erosió transportats pels corrents fluvials o marins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part lateral d'una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu. Voral 2. vorera d'emergència Banda marginal de les autopistes i les carreteres importants que permet que s'hi aturi un vehicle en cas d'emergència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que considera tot el món com a pàtria seva. Que viu tan aviat en un país com en un altre. Un aventurer cosmopolita. Que es troba a tot arreu del món. Una planta, un animal, cosmopolita. Una existència cosmopolita. Que acull gent de molts països. Londres és una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assignar un punt de parada o un lloc d'estada (a un vehicle). Aturar (un vehicle) en un lloc adequat. Deturar-se un determinat temps en un lloc. La gent s'estacionà davall dels arbres de la placeta. Esdevenir estacionari. El càncer se li ha estacionat i pot fer vida normal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el gra ben format. Una espiga granada. Que té grans. Una pedra granada. Una pell granada. Gran, ja fet. Un noi granat. Important, escollit. La gent granada de la ciutat. Carrac amb suro abundant per a fer taps del calibre desitjat. Tap del calibre màxim de la partida [...]
