FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un gos o altra bèstia, mostrar (les dents) com amenaçant de mossegar. El gos se li va tirar a sobre reganyant les dents. Mostrar d'estar enfadat, malcontent, amb paraules de reny, retrets, etc. És insuportable: tot el dia està reganyant. Mostrar el bombat (d'una part del cos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dinamarca. Relatiu o pertanyent a Dinamarca o als seus habitants. Llengua germànica parlada a Dinamarca i en una part de Suècia. Relatiu o pertanyent al danès. Gos de cos robust, esvelt i elegant, de morro aplatat, d'orelles petites i de cua llarga. Un gos danès. Porc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Bèrgam. Relatiu o pertanyent a Bèrgam o als seus habitants. Gos d'atura, d'una raça originària del nord d'Itàlia, que té el pèl llarg. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligam de corretja, corda o cadena amb què és conduït un cavall, un gos, que hom fa caminar al seu costat. Corda, corretja, que uneix dos animals perquè vagin iguals de costat o dues o més haveries perquè vagin en reguitzell. La mateixa parella d'animals. Un coble [...]