FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no parla gaire. Sempre l'acompanya un home molt callat. Que sap guardar silenci quan convé. Un secretari ha d'ésser persona callada, discreta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correcció, elevació, en les maneres, en el capteniment d'algú, que correspon a la seva condició social, a les seves responsabilitats. Guardar el decòrum. Mancar al decòrum. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guaitar d'una talaia estant. Observar, tractar de descobrir, amb la mirada. Adonar-se. No ens vam atalaiar de la seva arribada. Guardar (el bestiar). El gos atalaia les ovelles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels vestits que té una persona, especialment un actor per a portar-los en escena. Lloc destinat a guardar els vestits d'una comunitat, els abrics dels espectadors d'un teatre, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reixat fet de canyes o de llistons, allargat i tapat en un extrem, per a pescar en aigua corrent. Recipient fet de canya entreteixida, que serveix especialment per a guardar blat o qualsevol altra mena de gra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient generalment d'obra sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi. Apartament o edifici separat on s'elabora el vi. Soterrani que serveix per a guardar olives, gra, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas sepulcral. Cementiri. Canyet. Armari de la cuina, bastit amb plafons de tela metàl·lica, on es guardava la carn. Gerra per a guardar la carn salada. Piló per a tallar la carn. Gírgola de bruc. carner bord Fals carlet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestigi d'una cosa passada, especialment que hom conserva com un record sagrat. Guardar una cosa com una relíquia. Allò que resta del cos d'un sant, del seu vestit, dels seus instruments de martiri, etc. Residu d'un tot. [...]
