FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Apol·lo com a patró de Delfos. Relatiu o pertanyent als jocs atlètics que se celebraven a Delfos en honor del déu Apol·lo i als cants que s'hi cantaven en honor dels vencedors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb molt d'aire. Ha fet un matí molt airós. És un terrat, un puig, molt airós. De bon aire, graciós. És una noia molt airosa. Una torreta airosa. sortir airós de Reeixir amb lluïment, honor, en un afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condecorar. Insígnia, marca d'honor, com una medalla, una creu, una cinta, etc., per a ésser portada generalment al pit, concedida en premi d'algun servei o mèrit notable. La condecoració del Toisó d'Or. Portar el pit cobert de condecoracions. Condecoracions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa feta al nom, a l'honor, d'altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria. Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser atret (envers una persona o una cosa) fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjar honor, riqueses. Tothom desitja la felicitat. Sempre havia desitjat aquell home. Desitjava una gran victòria per al seu equip. Jo desitjo la seva felicitat. deixar a desitjar Ésser [...]
