FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d'haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d'haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya. Jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d'haver fet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
asseveració, un supòsit, qualsevol dubte possible. Estan renyits? Bé he vist que es parlaven. Bé es pot fer en un dia això, no? Deies que no ho veuríem, però bé ho veiem d'aquí estant. Bé ho han dit, que hi era. Jo bé voldria anar-hi, però no puc. Jo [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ens exposàvem que ens fessin mal. Acostumeu-lo que cada dia vingui a la mateixa hora. Es va entossudir que jo li ho digués. Estic molt content que hagis vingut. Et recordes que ells t'ho van dir? Introduint proposicions circumstancials temporals, causals, consecutives, finals i condicionals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer present a la ment per mitjà de paraules, de símbols, la imatge que en reté la memòria, una imitació pictòrica, etc. Jo li vaig representar tan bé com vaig saber els inconvenients que en resultarien. En aquesta pintura hom ha volgut representar els horrors de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
primavera. L'ocasió li riu. Celebrar rient (allò que diu o fa algú). Jo ric els seus acudits. riure's d'algú Burlar-se'n. Troba gust a riure's de la gent. Riure's de tothom. Riure's de si mateix. riure's d'algú o d'alguna cosa Mostrar-hi menyspreu, no fer-ne cas. Jo em ric [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'altra. Unir els trossos (d'un objecte). Afegir una gerra, un plat, una estàtua. Posar de més. Afegir una ala a un edifici. Afegir un pis a una casa. Afegir un cobert a taula. Afegir dos homes a una colla. Va afegir als seus títols el de marquès. Anaven una colla d'amics, i jo m [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de membres d'un col·lectiu. Hem apuntat el noi a natació. S'apuntava a totes les iniciatives culturals. Si aneu al cine, jo m'hi apunto. Algú, posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera (la quantitat que vol jugar). He apuntat tot el que em quedava a la sota. Insinuar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els gustos, les opinions, la manera de fer, etc. M'avinc molt amb el meu germà. Ens avenim molt, jo i el meu germà. Són dos caràcters que no s'avenen. Conformar-se a fer una cosa. Em vaig avenir a anar-hi. Acceptar alguna cosa, acomodar-s'hi, conformar-s'hi. No s'han avingut al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
interrogativa, condicional o en una oració que expressa suposició o dubte, algun. Tens cap mocador que em puguis deixar? Si cap d'ells et pregunta alguna cosa, no li responguis. Jo no sé com pot fer servir cap de les eines que li han deixat. En una oració negativa, gens de. No té cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conclusió. Jo us he posat les premisses: vós, ara, traieu-ne la conclusió. en conclusió Considerat tot, doncs. En conclusió, caldrà que hi anem. Punts, tesi, que en els estudis públics hom sostenia contra les objeccions de l'adversari. En dret, resum del que demana el [...]
