FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teus mèrits. deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida. Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa. Davant d'infinitiu, ésser d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esmerçats. Són paraules que no responen al pensament. El mot català ull respon a l'acusatiu llatí oculum. respondre d'algú o d'alguna cosa Donar-ne garantia. Ell ho farà bé: en responc. Jo us responc del seu zel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d'alguna cosa). Les bigues que sostenen el sostre. Els pilars que sostenen la volta. Les branques s'ajeuen: poseu-hi estontols que les sostinguin. Privar de caure, d'ésser emportat per una força. Jo l [...]
(el, la, els, les) o bé els pronoms ho, en i hi, en primer lloc sempre apareix el de complement indirecte. Per exemple:
Els el dono jo (Dono el diari a les periodistes).
Els la dono jo (Dono la notícia a les periodistes).
Els els dono jo (Dono els informes a les periodistes).
Els les dono jo (Dono [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nen a pensió. Posar-se alguna cosa al cap. Posar diners en un negoci. Tu hi posaràs els diners, i jo, el treball. Posar ordre en els seus afers. Posar un nom a algú. Posar preu a una cosa. A quant me'l poseu, el quilo de raïm? Posar obstacles a una acció. Posar en dubte una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el palmell de la mà. cloure una carta Plegar-la i segellar-la. Carta, lletra, closa. Encloure 1. M'he clos els dits a la porta. Terminar. Cloure un compte. Cloure la sessió. Acordar definitivament. D'aquest afer jo no clouria res sense la voluntat de ma filla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no moure's del lloc on és. Jo me'n vaig; tu resta i espera'l. Qui restarà amb mi si tots us n'aneu? Això sol em va restar a la memòria. Subsistir després de la separació d'una o més parts. No em resten sinó 20 cèntims. Resta encara un xic de [...]
en Pau).
En la majoria de parlars, el pronom li, quan es combina amb els pronoms de complement directe el, la, els, les, es transforma en hi i es col·loca darrere del pronom que representa el complement directe. Per exemple:
La mare l'hi dona (La mare dona l'esmorzar a en Pau).
La hi deixaré jo [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
batents de la porta. Enganxar-se els dits en una esquerda. enganxar-se els dits Picar-se els dits. Lligar, comprometre, amb habilitats, enginy, etc., a fer alguna cosa. Jo no volia treballar en aquell projecte, però m'han sabut enganxar. Fer assentar plaça de soldat (a algú), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meu propòsit. Un recull de reflexions. Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta. [...]
