FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imaginar-se (alguna cosa) jutjant pels indicis, per l'aparença, etc., conjecturar. M'afigurava que arribaria demà. Ha negat el seu deute? No m'ho hauria afigurat mai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és extremament deixat en el vestir, que va sempre mal engiponat. Mai no havia vist un home tan xarxó. Quin parell de xarxones, les seves filles! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En va, sense efecte, inútilment. És debades que insisteixis, no ho reconeixerà mai. Tot fou debades. De franc. Ajudava el vell Borrim, i aquest, a canvi, l'afaitava debades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (el peix) dels ormejos amb què s'ha pescat. Treure en clar (una cosa embolicada, intricada). No s'havia ficat mai a desempescar misteris que no entenia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure al caliu. Escalivar pebrots, albergínies. Escarmentar . Si no l'escalives ho tornarà a fer. Ara que ja s'ha escalivat, no ho tornarà a fer mai més. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret d'una persona feta presonera per l'enemic, d'ésser, en tornar al seu país, reintegrada en els drets ciutadans com si mai no n'hagués estat absent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ironia malèvola, burleta. Has vist amb quina sorna m'ha dit que ell estava sempre disposat a complaure'm? Ell, que no fa mai res del que li mano! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer concessions en allò que és objecte de discussió a fi d'arribar a un acord. Crec que tots dos acabaran transigint. És un home que no transigeix mai. [...]