FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la preposició a, fer o esdevenir-se de nou allò que indica aquell infinitiu. Això, no tornis a dir-ho, a fer-ho. Si no te'n recordes, t'ho tornaré a contar. Quant dius que val? Ja veuràs: tornem-ho a comptar. El metge tornarà a venir aquest vespre. El metge tornarà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
factitiu. El nomenaran president o no l'en nomenaran. Un adjectiu o substantiu indeterminat complement de ésser. No n'és, de vermell. No n'és, de metge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ésser humà. El metge sovint ha de deixar obrar la natura. Conjunt de les produccions en què no intervé l'ésser humà. La imitació de la natura. Estimar la natura: els camps, els boscos, les muntanyes, la mar. natura morta Representació artística d'objectes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vegades, per transportar alguna cosa, fer una comissió, etc. Si porteu la furgoneta no us caldrà fer sinó dos viatges. Per a anar a avisar el metge ha hagut de fer tres viatges. Càrrega transportada d'una vegada. Ja hem cremat cinc viatges de llenya. bon viatge! Expressió usada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
actes públics d'una universitat, d'un col·legi, etc. sala d'armes Cambra dels castells i els palaus on es guarden les armes. sala d'armes Sala d'esgrima. sala d'esgrima Sala on es fa esgrima. sala d'espera Sala d'una estació de tren, del consultori d'un metge, d'una oficina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que estableix el dret d'algú a una distinció honorífica. El rei li conferí un títol de noblesa. Document expedit per a l'exercici d'una professió a favor de la persona que n'ha cursat els estudis corresponents. Tenir el títol de metge, d'advocat, de mestre. a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Obligar a esmenar-se. Et tornes molt dolent, noi; ja t'adreçaré, jo! Fer anar de dret a algú o a algun lloc. No li vaig adreçar la paraula en tot el dia. Demanaven un metge i els vam adreçar a la doctora Sabater. Els meus pares ja no el volen socórrer més, i no sap a qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressar, a algú altre, el desig que faci venir (algú). El malalt ha demanat el metge, el capellà. El general demanava reforços. A casa teva et demanen: cuita a anar-hi. Manifestar trucant, cridant, etc., que hom vol entrar en una casa, ésser atès en una botiga. Qui demana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qui res Com sense intenció. de res Expressió de cortesia que respon a un regraciament. —Moltes gràcies. —De res. no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució. Un metge de guàrdia digué que ja no hi havia res a fer. Expressió usada per a indicar [...]
