FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija metàl·lica acabada en punta que es col·loca al cim d'un edifici, de l'arbre d'una nau o d'un altre lloc, connectada amb la terra o l'aigua, que té per objecte atreure els llamps per tal de resguardar l'edifici, la nau, etc., de la descàrrega elèctrica. Aparell per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, un vehicle, girar més o menys a un costat o a un altre. Virar en rodó. Virar a llevant. Fer girar. Virar la nau. Virar l'argue. Canviar la intensitat d'un color, fer prendre un altre color, sota l'acció d'algun agent (especialment a un teixit que ha estat tenyit). Acolorir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigir amb el timó (una nau). El mariner que governava l'embarcació. Governar un vehicle, un avió. La nau, obeir el timó. Dirigir la conducta (d'algú o d'alguna cosa). El seu germà mai no ha sabut governar la família. Saber governar les passions. No et saps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de barra de ferro afuada en un dels caps i amb cabota en l'altre, emprat pels calafats, pels boters, per a introduir l'estopa, la bova, a les juntures de les taules de la nau, de les dogues de la bota. [...]
