FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envoltar (alguna cosa o alguna persona) amb quelcom que la cobreixi en tots sentits. Aquests llibres, envolupeu-los bé, que s'han d'enviar. El silenci de la nit envolupava la gran ciutat. L'orgull que li envolupa l'ànima. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, principalment tropicals, de fulles simples, flors amb periant petaloide i tubulós, voltat sovint de bràctees colorades, i fruit en aqueni, a la qual pertanyen la flor de nit i les buguenvíl·lees. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gris fosc tirant a negre. Nit bruna. Marronós . La closca del coco és bruna i molt dura. Que té el cabell fosc i la pell rica en pigment, essent de raça blanca. En numism., de baixa llei. Moneda bruna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
armes de l'enemic. Refugi antinuclear. Refugi antiaeri. Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen, puguin fer-hi nit, aixoplugar-s'hi, etc. Lloc on és protegida la fauna i és prohibit de caçar o de pescar. Refugi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un políptic. tauleta gràfica Perifèric que permet generar informació estructurada bidimensionalment. tauleta de nit Petit moble, generalment amb algun calaix i, de vegades, amb una porta a la manera d'un armariet, col·locat al costat de la capçalera del llit per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'amagat d'algú en un afer que l'afecta, en què intervé. De sotamà, transmetia informació a l'enemic. Rebia diners de sotamà. Fet d'amagat d'algú en un afer que l'afecta. Les negociacions de sotamà seguiren tota la nit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No agitat. Una mar tranquil·la. Feia una nit tranquil·la. Sense inquietud. Ja te'n pots anar tranquil: nosaltres ho vigilarem. Que no s'amoïna per res. La meva germana és una tranquil·la: mai no es preocupa de fer la feina que li correspon. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar (en algú) la sensació que la seva personalitat es fon compenetrant-se amb allò que l'envolta. La visió dels estels el corfon amb la nit. Tenir la sensació que la pròpia personalitat es fon compenetrant-se amb allò que ens envolta. Va corfondre's en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és un desastre, que causa un desastre. Un esdeveniment desastrós. Una pedregada desastrosa. Un temporal desastrós. En què té lloc un desastre. Oh, nit desastrosa! Molt dolent. Un viatge desastrós. És una comèdia desastrosa. Que fa coses desastroses, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no sap estar tranquil. Agitat per anhels, dèries, etc. Ha passat una nit inquieta. Un son inquiet. Agitat per una temença. Estic inquiet per la salut de la meva mare. Interessat en qüestions i problemes morals, intel·lectuals, artístics. És un artista inquiet [...]
