FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar d'un indret a l'altre feinejant, fent el seu fet. L'avi? Tot el dia trastejant per casa. La facció trasteja pel Vallès. A la nit les rates trastegen pel rebost. Els ocells trastejaven per les branques dels arbres. Traslladar, transportar, (especialment mobles). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del dia compresa entre la tarda i la nit. Tenen obert fins a les vuit del vespre. Quedem demà al vespre; cap a quarts de nou. de vespre [o de vespres] Al vespre. Van arribar de vespre. fer-se vespre Fer-se fosc. gran vespre Entrat el vespre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Humitat de l'aire que cau certes nits serenes, especialment després de la posta del sol. Guardeu-vos de la serena. a la serena A camp ras, sense cobert, durant la nit. Dormir a la serena. a sol i serena V. sol¹. Clap de cel blau entre núvols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de glaçar-se l'aigua dels reguerons, les basses, etc., per un refredament de l'ambient. Aquesta nit hi ha hagut glaçada. glaçada negra Glaçada en què l'aire no és prou humit per a produir gebre i té com a conseqüència la destrucció i l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap núvol o amb una nuvolositat inferior a una octa. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè. Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè. Que reflecteix la tranquil·litat de l'ànim. Una mirada serena. Vent sec que ve del nord-oest o de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps que transcorre des de trenc d'alba fins a la sortida del sol. Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent les noies, a la matinada i àdhuc a la nit. albada general Passeig de colles fent música pels carrers. mitja albada Esquellotada. Alba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
directa. en directe Simultàniament al temps en què s'enregistra. El concert d'aquesta nit, el retransmetran en directe per televisió. Un programa en directe. En esgr., que s'executa en la mateixa línia en què es troba l'arma. En l'esport de la boxa, cop de puny potent que el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a prop. Acosteu les cadires a la taula. Acosta'm el llibre. Acosteu la llenya. Acostem-nos al foc. Aquest color s'acosta molt a tal altre. Se m'acostà un pobre. La nit s'acosta. S'acosta l'hivern. Arrambar el costat (d'una nau) en un moll o en un altre lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caseta rústica especialment per a arrecerar-s'hi qui ha de passar la nit fora de poblat. Barraca vora l'era per a tenir-hi la palla, les garbes, etc. Barraca al camp per a soplujar-hi el bestiar, etc. Conjunt de bestiar d'un determinat tipus o raça, d'una comarca, d'un país, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costat de llit. L'Anna dorm en aquesta espona i en Jaume a l'altra. Espai que hi ha entre el llit i les parets laterals. L'habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit. Marge de pedra per a sostenir les terres d'un bancal. Marge de terra. [...]
