FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
visites ràpidament per poder plegar d'hora. Es va esbandir les visites ràpidament per poder plegar d'hora. Escampar-se, especialment els cabells deixats anar. La llarga cabellera se li esbandia sota la gorra. A l'alba, els núvols s'esbandeixen amb la nit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
serà Martorell. Localitat on les tropes en marxa s'aturen per passar la nit. Distància a recórrer per a arribar a l'etapa. En un amplificador electrònic, circuit format per un dispositiu amplificador i els seus elements auxiliars corresponents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
construccions. La vegetació hi torna a senyorejar. La nit ja senyoreja. Dominar 6 1 . El castell senyoreja tot el poble. Només resta en peu la torre que devia senyorejar en l'antiga construcció. Tenir les maneres, el tarannà, etc., d'un senyor. Senyoregen molt però no tenen ni cinc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marquesa succeí al marquès en la possessió del castell. Una cosa, venir després d'una altra en el temps o en l'espai. La nit succeeix al dia. Un fet, esdevenir-se, ocórrer. Des de llavors han succeït moltes coses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aniversari o el sant. Dejuni que es fa el dia abans d'una festa. Menjaven llegums cuits amb cansalada si no era vigília. Celebració litúrgica nocturna, especialment la de Nadal i la de Pasqua. Mancança de son. Acció d'estar despert. Tota la nit se l'havia passada entre son i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la nit. aclucar-se d'ulls Tancar els ulls. aclucar-se d'ulls [o aclucar els ulls] No voler veure, considerar, etc., alguna cosa. Destruir, esfondrar. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat. Aclucar-se els filferros d'una gàbia. Aclaparar. Aquesta malaltia l'ha aclucat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fa temps que porta una vida assossegada. Quan un ja no té l'ímpetu de la joventut, tot és més assossegat. Compassat, s'aplica a una seqüència de moviments, a una successió de sons. Respiració assossegada. Pols assossegat. Li havia desitjat bona nit i ja el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
il·lícits. Home de caràcter noble i distingit, que té bones maneres, que és galant. Cal ser cavaller amb les dames. L'Hipòlit és un perfecte cavaller. Tractament de cortesia que es dona a un home. Bona nit, cavallers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir-se, actuar, successivament adés l'un adés l'altre. La nit alterna amb el dia. Pel març alternen els dies clars amb els dies plujosos. Hi ha dos vigilants nocturns que alternen. Un objecte o més, ocórrer amb un altre o amb d'altres en un mateix indret, grup, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un eixam de flors primaverals. eixam de meteors Augment del nombre de meteors observats de nit en el cel, que s'origina quan la Terra travessa un eixam de meteoroides. eixam de meteoroides Agrupació de meteoroides que tenen òrbites al voltant del Sol molt properes, originada, generalment [...]
