FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
orgàniques esponjant el terreny. cuc intestinal Helmint paràsit del tub intestinal de les persones i alguns animals. Aquest noi té cucs intestinals. Un remei contra els cucs intestinals. cuc solitari Tènia 1 2. tenir cucs Estar espantat. Larva de certs insectes. Cuc de la farina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teus mèrits. deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida. Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa. Davant d'infinitiu, ésser d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apèndix dur i punxegut d'algunes plantes. Les espines del roser. En collir aquesta rosa m'he punxat amb una espina. La corona d'espines de Jesús. Causa perenne de dolor, de tribulació, de turment. La seva vida ha estat un camí ple d'espines. La mort del noi era una espina que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, aquest noi. Una persona bruta. Roba bruta, per rentar. anar brut com una guilla Anar molt brut. Tenir la consciència bruta. Que conté un focus d'infecció. Llatzeret brut. Que genera brutícia. Aquest mètode de treball té l'inconvenient que és molt brut. Amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
confiança. L'aigua que inundava els camps ja comença a retirar-se. Les tropes es van retirar ordenadament. Imprimir l'altra cara (d'un full ja imprès). Tornar a tirar amb una tinta diferent (un full que ja en té alguna altra d'impresa). Assemblar-se. Aquest noi retira molt a son avi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
camí. Jo no sé com això ha anat a parar a les seves mans. Noi, tu pararàs lladre. Anar a estar-se, durant la permanència en una població, a tal o tal casa, hostal, etc. —On pares quan vas a Figueres? —A cals avis. Davant d'infinitiu introduït per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, compliments. Rebre un afront. Rebre ordres. Rebre una forta impressió. Rebre el marbre un bell poliment. rebre mort Ésser occit. Rebre un cop, una bufetada, etc. Si em toques, rebràs. voler algú rebre Donar ocasió que li facin quelcom de desagradable. Aquest noi vol rebre, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Canviar quatre paraules, uns quants compliments. Canviar mirades. canviar la pesseta Vomitar 1. Esdevenir diferent, sofrir una transformació. El temps ha canviat. Trobo que el noi ha canviat molt amb la malaltia. Algú o alguna cosa, sofrir una transformació en algun dels seus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests. Ja és pare: ahir li va néixer un noi. És pare de tres noies. El pare del meu amic. El meu pare. Amor de pare. pare adoptiu Home que ha adoptat algú com a fill. pare de família Cap d [...]
El verb advertir amb el significat d''avisar' pot funcionar de dues maneres diferents:
'advertir algú d'alguna cosa': Convé advertir el noi del perill que corre.
'advertir a algú alguna cosa': Convé advertir al noi el perill que corre.
Així doncs, per substituir el complement que [...]
