aquest cas, la forma camí és genèrica i només el nom propi s'escriu amb majúscules inicials.
En l'àmbit de l'excursionisme, hi ha noms de rutes, camins i travesses en què les designacions genèriques s'escriuen amb majúscula inicial si les formes en qüestió s'han consolidat o responen a una denominació [...]
En els noms propis de divinitats i éssers mitològics o fabulosos, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, excepte els articles i les preposicions. Per exemple:
Déu
la Santíssima Trinitat
l'Esperit Sant
Jehovà
Al·là
Buda
Inti
Zeus
Andròmeda
Llucifer
Mare de Déu de [...]
El nom propi d'objectes singulars, com els noms propis de persona, no es tradueix. Així, les denominacions següents es mantenen igual en català i castellà:
el Pi de les Tres Branques
Poll del Cel (avió)
Ciudad de Cádiz (vaixell)
Gavina (barca)
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegit a la fi. Afix que segueix un radical o un mot i que alhora pot estar seguit per altres afixos. Molts noms abstractes que designen qualitats es formen afegint el sufix -or als adjectius corresponents. Un sufix àton, tònic. sufix nominal Sufix nominalitzador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., castellans. Revestir de la forma castellana. No sé per què s'han de castellanitzar els noms catalans. Adoptar usos, costums, maneres, etc., castellans. El burgès es castellanitzava per distingir-se del pagès. Omplir de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser llegit. No tota la inscripció de la làpida era llegible. Procureu que els vostres noms siguin ben llegibles. Que és de lectura fàcil, agradable, etc. L'autor ha escrit una història molt llegible, de gran amenitat. Digne d'ésser llegit. Els grans [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint no es designen institucions o entitats mitjançant llur denominació completa, sinó per un dels noms que la componen, perquè se sobreentén pel context o per no repetir la denominació completa, que ja s'ha esmentat anteriorment. Aquesta part de 21 Ma j ús cul e s i mi nús c ul es CRI T ERI S LI N GÜ [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. diccionari de la rima Diccionari en què els mots figuren agrupats segons la rima. diccionari invers Diccionari en què els mots apareixen ordenats alfabèticament de dreta a esquerra. Llibre que ofereix per ordre alfabètic noms, fets, notícies, referents a un ordre de coneixements [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma femenina de l'article definit. La meva germana i les seves amigues. Dos cops la setmana. La grossa de Nadal. La universitat de Cervera. La història universal. La una en punt. La ira dels déus. La unió fa la força. En registres informals, s'anteposa als noms propis de dona [...]
