FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix to que un altre so. Que produeix el mateix so que una altra corda. Una mateixa nota o una mateixa melodia realitzada per dues o més veus o per dos o més instruments, talment que sonin alhora i a la mateixa altura o a una distància d'octaves. Conjunt de veus, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a explicar. Nota explicativa. En ling., que no restringeix l'extensió semàntica de l'element al qual s'adjunta. Oració relativa explicativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe musical que indica que l'entonació natural de la nota que precedeix s'ha d'abaixar un semitò. Manca un bemoll davant el do. So representat per un bemoll. Amb la veu es poden afinar a la perfecció els bemolls. Afectat per un bemoll, s'aplica a una nota musical. Concert per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de millorar. Allò en què quelcom millora. Fer millores en una casa. Alleujament d'un malalt, d'un mal. No s'hi nota cap millora, en el malalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe musical que indica que la nota davant la qual va posat torna a la seva entonació natural perquè s'anul·la l'efecte d'un sostingut o d'un bemoll anterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix de fonament, de base. Les lleis fonamentals de l'Estat. Roca fonamental. So principal d'una escala o tonalitat musical. La nota més greu d'un acord sense inversió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb més eficàcia en els impresos. Ornament musical que consisteix a alternar la nota escrita en la partitura amb la immediatament inferior o superior, però sense que augmenti el temps assignat a la nota principal. [...]
