Resultats de la cerca frase exacta: 577

111. maltol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància fragant i de tast característic, de fórmula empírica C6H6O3, extreta de l'escorça del làrix, emprada per a donar al pa i als pastissos gust i olor d'acabat de coure. [...]
112. pudor 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mala olor. Se sent pudor de fems, de suor, de socarrim. La cort dels porcs fa pudor. fer pudor d'alguna cosa Fer-la témer. La proposta d'aquesta gent fa pudor d'enganyifa. fer pudor una cosa a algú Pudir-li, fer-li fàstic. [...]
113. almescat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les geraniàcies, pilosa i glandulosa, de fulles pinnaticompostes, amb els folíols ovats, dentats o pinnatífids, flors rosades, en umbel·la, i fruits prolongats en un llarg bec, d'olor semblant a la del mesc, pròpia d'indrets ruderals (Erodium [...]
114. catalpa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, de grans fulles cordiformes, acuminades i verticil·lades, d'olor fètida, flors en grans panícules, blanques amb taques grogues, i fruit en càpsula molt llarga i prima, originari d'Amèrica del Nord i plantat com a [...]
115. fredolic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
negrós i una olor característica de pebre negre (Tricholoma atrosquamosum). fredolic farinós Bolet de l'ordre de les tricolomatals, semblant al fredolic, però amb olor de farina, que es fa sota alzines i carrasques (Tricholoma scalpturatum). fredolic gros Bolet de l'ordre de les [...]
116. elemí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oleoresina de consistència sòlida i tova, de color groguenc més o menys fosc i d'olor aromàtica, que s'obté de diferents arbres exòtics de les famílies de les burseràcies i de les rutàcies, emprada en l'elaboració de vernissos i de laques, en [...]
117. encens
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resina obtinguda sobretot de la boswèl·lia, que en cremar produeix una olor aromàtica, emprada per a fixar perfums i com a fumigatori, en medicina popular i en cerimònies religioses. Donzell¹. encens silvestre Espígol dentat. Lloança excessiva, aduladora [...]
118. ginkgo
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les ginkgoàcies, dioic, de fulles flabel·lades, flors masculines petites, en aments laxos, i llavors amb una coberta carnosa que fa olor de mantega rància, propi de la Xina oriental, plantat en jardins i parcs, únic representant actual del [...]
119. mesquer -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa olor de mesc. Mamífer artiodàctil remugant de la família dels mòsquids, d'1 metre d'alçària, amb ullals molt desenvolupats, que es nodreix de flors, herba i líquens, habita als boscos del nord d'Àsia i del qual s'obté el mesc (Moschus [...]
120. llentiscle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d'olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les [...]
Pàgines  12 / 58 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>