FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Copa de metall en què el sacerdot consagra el vi quan diu missa. Un calze d'argent. passar els set calzes d'amargura Passar moltes tribulacions. Vas, generalment proveït d'anses i de peu, que apareix des de l'època eneolítica a Sicília i a Grècia. Embolcall extern de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar la nit sense dormir. He vetllat tota la nit. Estar de guàrdia durant la nit, treballar de nit. vetllar el Santíssim Sagrament Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan està exposat o en el monument. vetllar les armes El qui havia d'ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos translúcid, deixar passar la claror. Les mans se li havien tornat tan primes que, quan les estenia contra el sol, besllumaven com aquest pàmpol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, anar més enllà (de qui té al davant i avança en direcció oposada). Avantatjar, passar davant (a algú) en mèrit, en grossària, en qualitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancança o escassetat del necessari. Passar fretura. Venir a fretura. Tenir fretura d'una cosa. fer fretura Mancar quelcom necessari, de què se sent la pèrdua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tauló, tronc d'arbre, pedres, etc., convenientment col·locats per a poder passar un riu, un torrent. Si vols travessar el riu, més avall trobaràs una passera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de divertir-se sorollosament. Se'l veia passar pels carrers fent tabola amb els companys. Durant les festes, el jovent formava colles d'alegria i tabola. [...]
