1 compassió. 2 És llàstima: És de doldre. És pecat. Fa pena. És de plànyer. Quin greu! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 De poc pes. lleuger. 2 Fig. De poca importància, no greu. benigne(malaltia) venial(pecat) lleuger. Una indisposició lleugera. insignificant(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

[motllura] gola, cimacio m. 8 crist [pecat capital] gula. 9 mil [insígnia, fortificació] gola. 10 mil [línia que uneix dos flancs] gola. 11 ficar-se a la gola del llop fig meterse en la boca del lobo. 12 fosc (o negre) com una gola de llop oscuro (o negro) como boca de lobo. 13 mentir per la gola fig mentir [...]

qui fuig de l'ocasió, fuig de la temptació (o qui lleva l'ocasió, lleva el pecat) quien quita la ocasión, quita el peligro.  [...]

forfet(ant.) crim contrafur, acte contra la llei o els bons costums. pecat(en llenguatge religiós) infracció(de la llei, el reglament, etc.). contravenció falta(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 atractiu. incitament estímul 2 Fig. esperó agulló fibló cimbell, allò que hom fa servir d'incentiu, per a atreure. esquer esca. Allò va ser l'esca del pecat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tristesa) aplicar-se(a l'estudi, a una ocupació) rebolcar-se(en el vici, en el pecat, etc.) Cp. rendir-se o retre's (En el sentit de deslliurar és incorrecte, per bé que sembla que antigament també havia tingut aquest sentit. V. Alc. Frases com Déu me'n lliuri! són calcades sobre el [...]

ocasión hace al ladrón l'ocasió fa el lladre. 13 la ocasión la pintan calva qui té ocasió, que la prengui, l'ocasió cal agafar-la per la punta dels cabells. 14 no haber ocasión no haver-hi oportunitat. 15 quien quita la ocasión, quita el peligro qui lleva l'ocasió, lleva el pecat, qui fuig de l'ocasió [...]

1 imperfecte. viciós. Una pronunciació viciosa. tarós tatxós(esp. moralment) pallós, es diu d'un metall o un vidre. Ant. Perfecte. Impecable. Castís. 2 Tenir un defecte: Pecar. Aquest arròs peca de dolç. El sermó ha pecat de difús i inflat. 3 prohibir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

-a adj 1 lleig -etja. Un vestido muy feo, un vestit molt lleig. 2 fig lleig -etja. Es una costumbre muy fea, és un costum molt lleig. 3 ser feo como un susto (o más feo que Picio, o más feo que un coco, o de un feo que asusta) ésser lleig com un pecat (o com un os), ésser un motlle de fer carotes [...]