pesar dolor. Dolor d'atrició i dolor de contrició, o simpl. atrició i contrició. (Termes de l'argot rel.) resipiscència(lit.) penitència, penediment d'haver pecat (rel.). compuncióo compungiment recança, greu que ens sap d'haver fet o haver deixat de fer alguna cosa, bona o dolenta. Manuel [...]

protèrvia, obstinació orgullosa. entercament obduració, obstinació en el mal. impenitència, obstinació en el pecat (terme d'argot religiós). contumàcia repataneria Cp. intransigència Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

montañas. 4 fig limpio -pia. Tinc la consciència ben neta, tengo la conciencia muy limpia. 5 fig limpio -pia, puro -ra. Soc net, estoy limpio (o soy puro). 6 fig limpio -pia, libre. Net de pecat, limpio de pecado. 7 [sense coses accessòries] neto -ta, limpio -pia, desnudo -da. Només percep el sou net, no [...]

no saludar-la. pecat, en llenguatge religiós, falta contra allò que hom considera ésser manament de Déu. pecat foradat(fam.), es diu d'allò que sembla una falta, però no ho és. falliment mancament contravenció feblesa, falta comesa per feblesa. flaquesa, íd. infracció incorrecció error. Els [...]

gracia. 8 pl [expressió d'agraïment] gracias. 9 acció de gràcies crist acción de gracias. 10 aquí hi ha la gràcia ahí está la gracia. 11 caure en gràcia caer en gracia. 12 cop de gràcia tiro (o golpe) de gracia. 13 donar les gràcies dar las gracias. 14 en gràcia de Déu [net de pecat] en gracia de Dios [...]

. Fer sofrir gratuïtament un animal és una acció repugnant i condemnable. no tenir (una cosa) cap gràcia lleig com un pecat lleig com un os, es diu d'un home lleig. ésser un espantall(persona) ésser un motllo de fer caretes (o carotes), dit d'una persona lletja de cara. tenir mala ganya, lleig [...]

. Caure en l'oblit, caer en el olvido. 19 fig [en temptació] caer. 20 fig [en pecat] caer, incurrir. 21 fig [arribar, sobrevenir] caer. 22 fig [pecar] caer, pecar. 23 aquí caic, aquí m'aixeco aquí caigo, aquí me levanto, cayendo y levantando. 24 caigui qui caigui caiga quien caiga. 25 caure adormit caer [...]

cantar algú, fer-lo confessar. ésser confés(un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa. 2 (confessar-sepron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot. confessar(v. intr.). El malalt demanà per confessar. buidar el sac(fam.) fer bugada(fam.) fer [...]

fonament. font(fig.) ocasió, causa ocasional. Aquest malentès pot ésser ocasió de greus renyines. esca(fig.). L'esca del pecat. pare(si el subjecte és masculí) o mare(si és femení). L'oci és el pare de tots els vicis. L'ociositat és la mare del vici. incògnita, causa oculta d'un fet que hom examina [...]

abandonar-se(a la beguda, a la desesperació) rebolcar-se en(el vici, el pecat, etc.) esllenegar-se, una roba, per dislocació dels fils a causa d'estirades, etc. M'han dit que aquesta roba no es donava, i després de dues rentades ja està tota esllenegada. 9 rendir-se. Manuel Franquesa i [...]