FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre del gènere Casuarina, de la família de les casuarinàcies, amb les fulles reduïdes a petites dents, disposades sobre branquillons molt fins, que poden semblar agulles de pi, i fruit en forma de petita pinya globosa, originari d'Austràlia i conreat com a ornamental. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. Estella d'aquesta fusta emprada per a fer llum o per a encendre foc. teia de la discòrdia Algú o allò que suscita o atia discòrdies. Complexió, caràcter, d'una persona. El seu germà era d'una altra teia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça grisenca i capçada amplament cònica, amb les fulles força llargues i gruixudes, de dues en dues, i les pinyes més aviat petites, d'un bru clar i gairebé simètriques, que fa boscos a la part inferior de l'estatge montà i sobretot a les contrades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte coleòpter les larves del qual roseguen els arbres i la fusta i hi obren llargues galeries. Banyarriquer del pi. Banyarriquer del pollancre. [...]
