FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fusta de pi roig rica en resina, d'anells estrets, densa i de bona qualitat per a fusta vista de luxe. Fusta d'algunes coníferes de qualitat semblant al melis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Larva vermiforme dels insectes lepidòpters, amb tres parells de potes articulades i altres d'espúries, generalment fitòfaga. Eruga de la col. Eruga barrinadora del gerani. eruga del pi Processionària del pi. eruga del roure Processionària del roure. eruga peluda del suro [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nivell energètic més alt, ocupat incompletament i apte per a participar en els enllaços químics que pugui formar. electró pi Electró que ocupa un orbital pi (símbol, π). electró sigma Electró que ocupa un orbital sigma (símbol, σ). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'electrons pi, distribuït simètricament a banda i banda. enllaç insaturat Enllaç doble o enllaç triple susceptible de sofrir reaccions d'addició. enllaç peptídic Enllaç amida resultant de la condensació d'un grup carboxílic i un grup amina de dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes, (d'un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Aquest hivern podaran els plàtans del passeig. El pi roig es poda naturalment. [...]
