FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de donar allò que és nostre a algú. Fer a algú do d'alguna cosa. La cosa així acordada. Fer un do a algú. Habilitat o qualitat immaterial que hom ha rebut de Déu, de la natura, etc., sense haver fet res per adquirir-ho. Tenir, algú, el do de plaure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és obsequiós amb les dones, que s'esforça a plaure a les dones. Un home galant. Que té intrigues amoroses. Una dona galant. Una intriga galant. Home que festeja una dona. En una producció teatral o cinematogràfica, actor que representa un dels personatges [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estèticament per la naturalitat, l'espontaneïtat, la facilitat, la fluïdesa, la congruïtat, etc., no per la força, la potència, la sublimitat. Una persona plena de gràcies. fer gràcia Algú o alguna cosa, plaure, especialment per la seva gràcia o gràcies. En [...]
l'encanta
li encanta
Amb el significat de 'plaure en alt grau, captivar', el verb encantar pot ser transitiu o intransitiu. Per exemple:
La veu d'aquest noi encanta tots els públics (ús transitiu)
La veu d'aquest noi encanta a tots els públics (ús intransitiu)
A l'Aïda l'encanten els [...]
El menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc., en català s'anomena llaminadura, llamí o llepolia. Aquests mots habitualment es fan servir en plural, per exemple:
No et pots alimentar a base de llaminadures.
Les llepolies li fan perdre [...]
m 1 [presente] do, regal, present. 2 [talento] do. Tener el don de agradar a la gente, tenir el do de plaure a la gent. 3 don de acierto traça, destresa, habilitat. 4 don de errar poca traça, malaptesa. 5 don de gentes do de gents. 6 don de lenguas do de llengües. 7 don de mando do de comandament. [...]