FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser atret (envers una persona o una cosa) fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjar honor, riqueses. Tothom desitja la felicitat. Sempre havia desitjat aquell home. Desitjava una gran victòria per al seu equip. Jo desitjo la seva felicitat. deixar a desitjar Ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creure (alguna cosa) fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que se'n tenen. Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien. Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat, un mèrit, una virtut. Ell presumeix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
privo. Deixar voluntàriament una cosa que es posseeix o que es podria posseir. No vull privar-me de la seva companyia. Privar-se del necessari pel superflu. Privadejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseir una cosa de la qual hom treu un profit, un avantatge. Ell gaudeix d'una gran fortuna. Gaudir d'una bona salut. Gaudir de crèdit. Gaudir un ciutadà dels seus drets civils i polítics. Una contrada que gaudeix d'un bon clima. gaudir dels honors d'un càrrec Algú, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fonèt., que, acústicament, es caracteritza pel predomini de la part baixa de l'espectre i, articulatòriament, pel fet de posseir un ressonador ample i poc compartimentat. Les consonants labials i velars i les vocals posteriors són greus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ser comunes. El seu cas no té res de comú amb el nostre. en comú Plegats, conjuntament. Viure, treballar, posseir, menjar, en comú. Pertanyent a la majoria o a tothom. És opinió comuna. El sentit comú. De tipus usual, que no s'aixeca per sobre del nivell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posseir. Assegurar a algú la possessió dels seus béns. Estar en possessió d'alguna cosa. Prendre possessió d'un càrrec. Donar possessió. La cosa posseïda. Les seves possessions de Cambrils. Propietat rústica amb casa. Territori que, situat [...]
