FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient portàtil rodó destinat a contenir aigua, emprat per a rentar els plats, els peus, etc. Una conca d'aram amb dues nanses. Una conca per abeurar el bestiar. Conc . Territori circumdat de muntanyes. La conca de Tremp. La conca alimentadora d'un embassament. Territori més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferida; l'efecte. Fet de donar sortida a un líquid contingut en un receptacle, un vas, etc. Forat, incisió, etc., fet en les parets d'un recipient perquè en ragi, en flueixi, el líquid contingut. Si han de pagar totes les despeses, ja serà una bona sagnia per a la caixa de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aboquen les clavegueres i conduir-les lluny de la població, cap a l'estació depuradora o cap al lloc del desguàs. Recipient d'un aparell de destil·lació on és recollit el que ha estat destil·lat. Terminal d'un transistor bipolar. Elèctrode que recull els electrons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cul Practicar el coit anal com a subjecte passiu. Fons d'un recipient. El cul d'un got, d'una ampolla, d'un cove, d'un cossi. El cul del sac. cul de món Lloc remot, aïllat. Ha anat a viure a un cul de món. En aquest cul de món ningú no ens vindrà a trobar. cul de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de suro, de cautxú, de vidre, etc., que, introduïda o adaptada al broc o boca d'una ampolla, un flascó, un pot o altre recipient o conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l'exterior. Treure el tap d'una ampolla amb un tirabuixó. Fer saltar el tap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Aquesta roba perd. Perdre el fil del discurs. Una conducció, un recipient, deixar escapar (el fluid que conté). Aquesta canonada perd gas. Aquest càntir perd. Errar el camí i no arribar al lloc on es pretenia, anar a raure a un indret desconegut. Ens havíem perdut en el bosc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una estructura rígida, metàl·lica, proveït d'un rasclet que s'arrossega pel fons del mar per pescar petxines. Garita que es col·locava en l'arbre d'una nau en el lloc de la cofa, on es posava el guaita. Recipient format per quatre parets fetes amb llistons on es posa la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir l'obertura (d'alguna cosa) de manera que resti aïllada de l'exterior. Cloeu bé la gerra que no hi entri aire. La tapa ha de cloure hermèticament el recipient. Aquest tap no clou. Aquesta porta tanca bé, però no clou, resten escletxes entre la fulla i el muntant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, entre els quals cal distingir els que pertanyien al difunt i els que tenien una finalitat ritual. Lloc o recipient destinat a dipositar-hi o guardar-hi alguna cosa, a emmagatzemar-hi o retenir-hi alguna cosa. Els dipòsits del moll. Un dipòsit de mercaderies. Un dipòsit de cadàvers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferior d'un recipient, d'una cavitat. El fons d'una bota. El fons d'un buc. Ser al fons d'un safareig, de la caixa, d'una bassa. al fons d'un pou Molt amagat. La veritat és al fons d'un pou. Superfície sòlida sobre la qual hi ha l'aigua d'un estany, d'un riu, del mar, etc. El [...]
