FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Grup dels quatre que configuren la classificació de totes les famílies tipogràfiques: romà antic, romà modern, egipci i pal sec. família de manuscrits Grup de còdexs d'un text amb variants i errors comuns que permeten suposar-los derivats d'un mateix model [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mare. Guanyar el cor d'algú. El sagrat cor de Jesús. Posseir el cor d'un home, d'una dona. Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, inhumà, de bronze. La pau del cor. cor de pedra [o cor empedreït, o cor sec] Cor insensible. cor què vols, cor què desitges [o a cor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la nau de tres o més arbres, el de més a popa, i en la de dos, el de popa si és el menor. arbre mascle Part inferior d'un arbre de dues o més peces. arbre mestre Arbre principal de la nau, generalment el més alt. arbre sec Arbre al qual s'han arriat les veles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inclinada a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita. lletra de motlle Lletra d'impremta. lletra de pal sec Lletra d'impremta feta a base de rectes i corbes de gruix calibrat, sense cap mena d'ornamentació. lletra rodona Lletra d'impremta de forma circular i dreta, emprada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
desplaçament entre els carrils contigus. Solc que deixa el pas d'un estilet, d'un burí, etc., a la superfície d'una cosa. Esquerd. Sec que resta en una cosa d'haver-la doblegada. Porció llarga i estreta que es diferencia de les adjacents pel color, pel treballat, etc. Teixit de ratlles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, híspida, bequeruda i amb dos apèndixs transversals, que és pròpia de les zones desèrtiques del Pròxim Orient i del nord d'Àfrica i que, un cop ha fruitat, esdevé molt higroscòpica, recaragola les tiges en temps sec i les estén quan s'humiteja (Anastatica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, saturat, sec. Aire del matí. Clima 1 1. Els aires de marina no li proven. aire condicionat Aire tractat per un condicionador. aire emmetzinat Aire perillós per a la salut. Aire en moviment, vent, especialment el de poca intensitat. No fa una gota d'aire. Feia un airet molt fred. Quin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulles lobulades, poc o molt pubescents al revers, persistents en estat sec fins a final d'hivern, i glans sobre un peduncle molt curt, que fa boscos a l'estatge montà sota climes poc humits, submediterranis (Quercus pubescens). roure pènol Roure de fulles obovades, molt glabres i de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ell és el qui té més títols per a ésser elevat a aquest càrrec. Antiga església de Roma encomanada a un cardenal. En un vapor en equilibri amb la fase líquida, fracció de massa que correspon al vapor sec respecte a la massa total de la mateixa [...]
En català, per expressar concreció i omissió de tot allò que no és necessari, es poden fer servir mots com ara breu, curt, simple, senzill, concís, escarit, sobri o sec. Per exemple:
Hi havia tanta gent esperant que l'escriptora només em va poder fer una dedicatòria molt breu.
Ens va rebre amb [...]
